Contextualització

S’integra en l’entorn una volumetria regular, que assumeix les directrius de la torre de pràctiques, de l’equipament i edificació veïnes. Es plantegen els costats llargs donant façana al vial d’accés i amb una mirada cap a les zones verdes, assolint unes proporcions que permeten el màxim aprofitament d’els espais exteriors. La industrialització estarà present en toles les fases de l’obra, les quals permetran la convivència deis usuaris del pare durant la seva execució. Es proposa un sistema de construcció en sec, ràpid i econòmic , que a través de l’estudi de les preexistències, potencia la idea de ritme i repetició, facilitant el seu caràcter industrialitzat. D’aquesta manera, es podrà construir el Pare en el menor temps possible, adaptar-se a les preexistències i continuar l’activitat durant les 4 fases.

Funcionalitat

El programa s’agrupa per paquets funcionals. En el cos existent, un eix clar de circulació marcat per la preexistència de l’estructura, endreça la planta mentre que comunica visualment cotxeres i torre de pràctiques. Aquest eix genera una asimetria en planta que permet una millor organització de les peces de programa de diferent gra, respectant i prioritzant els àmbits de control i les seqüències d’ús. En P1 se situen les estances més privatives i de descans organitzades a través d’un generós vestíbul i dos eixos de circulació. El nou cos segueix els mateixos paràmetres del cos existent en PB, amb un eix asimètric de circulació que organitza dos gruixos de programa. Es genera un sistema modulat i amb ritmes interns que li atorga flexibilitat a l’edifici i fàcil adaptació en projecte i a canvis futurs.

Qualitat arquitectónica

S’integra en l’entorn una construcció compacta i austera que atorga protagonisme a l’estructura com a expressió de la seva presència al territori. Es projecta un edifici on el material és estructura, protecció i envolupant al mateix temps. Una seqüència de pòrtics perpendiculars al paisatge i a les principals masses verdes, projecten uns vols que protegeixen la façana i potencien la relació entre les dues parts del territori.”
“Una construcció on no es produeixen residus a causa de la seva industrialització i on es fixa C02 mitjançant l’ús de la fusta. La fusta com a símbol material del segle XXI, amb la capacitat de resoldre els principals requisits del projecte: industrialització, rapidesa d’execució, sostenibilitat i adaptació a la domesticitat que un Pare de Bombers també requereix