El Centre social El Roser es desenvolupa en l’edifici de l’antiga presó preventiva de Reus, edifici catalogat com BCIL i pertinent a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’equipament suposa un programa innovador per Espanya. Consta d’un refugi per a persones sense sostre, un menjador social i un espai comunitari, concentrant, d’aquesta manera, la totalitat dels serveis socials de la ciutat, característica que el converteix en la primera instal·lació integral d’aquest tipus.

La proposta és la transformació d’una transformació. La presó, construïda l’any 1929, havia estat transformada en escola l’any 1979. Aquesta intervenció prèvia s’aprofita per executar un projecte en el qual els diferents estrats temporals dialoguen entre si, portant a terme un procés de selecció que mostra les capes constructives ocultes i les seves diverses transformacions, revalorant-les. El projecte respecta i recupera l’edificació original, descobrint la seva estructura i tipologia constructiva de l’època, oculta fins ara, amb la intenció d’evocar una imatge d’austeritat.

La intervenció treballa a diferents escales. Per una banda, s’estableix una dialèctica entre els nous elements, de caràcter més efímer, lleuger i tectònic, contrastant amb la composició i els materials minerals de l’estructura existent, més pesada. Per altra banda, a la geometria de la planta en “H”, que rodeja dos patis, s’hi realitzen unes noves obertures transversals que, a través de les visuals, la permeabilitzen a mode “Pal·ladià”, eliminant l’estanquitat dels espais.

Es replanteja així la lectura, el funcionament i els recorreguts de l’edifici en el seu interior, al mateix temps que es fa també en l’àmbit urbà, alterant la relació amb el seu entorn immediat. De la manera que la presó original s’accedia des de la via principal a través d’un portal monumental amb un mínim d’espai de vorera, en la proposta s’elimina el mur que limitava el pati de l’edifici penitenciari, convertint-lo en un espai públic obert i cedit a la ciutat, que permet al vianant prendre consciència de l’equipament a través de la continuïtat de les façanes.

A un altre escala més domèstica, els elements com finestres, nuclis humits, etc. s’introdueixen per tangència reforçant la idea de palimpsest.

Tot el sistema de coberta i façana de la nova construcció s’acaba amb panells de policarbonat cel·lular encadellat entre ells, formant un gran hivernacle lineal. Per disposar de ventilació natural a l’espai interior, la coberta inclou mòduls practicables en els plans inclinats, intercalant les obertures als vessants orientades a nord i sud. Les façanes, que tanquen els costats curts del solar, es plantegen com generoses obertures que comunicaran els espais interiors amb les terrasses adjacents i estaran ambdós protegits de la pluja pels voladissos.

La construcció continguda dins la nova pell tindrà una alta inèrcia tèrmica (murs de bloc de formigó, llosa interior de formigó aïllada tèrmicament del terra), de forma que a l’hivern, la pell translúcida de l’edifici deix passar la radiació solar a través de la coberta de policarbonat i pot emmagatzemar-se amb els elements minerals continguts dins l’hivernacle.

Autor Gallego Arquitectura / Josep Ferrando Architecture | Arquitecte Xavier Gallego / Josep Ferrando i David Recio | Situació Reus | Promotor Ajuntament de Reus | Instal·lacions Josep M. Delmuns | Estructura Calmat | Arquitecte Tècnic Aleix Sanz / C&C Svgati | Col·laboradors Armand Pons, Ingrid Bru, Aleix Llorenç, Youssef Alaa, Farah Bahaa, Ilaria Caprioli, Àlex Font, Arnau Sumalla, Min Sung, Ah Rum, Min Seong, Cheng-Pei Lee, Maristella Pinheiro, Clara Ebert, Albert Chavarria | Constructor Vesta Barcelona | Any 2018-2021 | Superfície 1964 m² | Fotografia Adrià Goula | Premis Primer premi XII Biennnal Alejandro de la Sota categoria de rehabilitació 2021 / Finalista Premis FAD categoria Arquitectura 2022 / Finalista Premis Catalunya Construcció